Attachment 69641 Details for Bug 107801 – hb-install-config.xml

hb-install-config.xml

hb-install-config.xml (text/plain), 16.01 KB, created by Francesc Gordillo on 2005-10-01 09:31:48 UTC

(hide)

Description:

Filename:

MIME Type:

Creator: Francesc Gordillo

Created: 2005-10-01 09:31:48 UTC

Size: 16.01 KB

patch

obsolete

><?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?>
><!DOCTYPE sections SYSTEM "/dtd/book.dtd">
>
>
>
>
>
><sections>
>
><version>2.14</version>
><date>2005-09-21</date>
>
><section>
><title>InformaciÃ³ sobre el sistema de fitxers</title>
><subsection>
><title>QuÃ¨ Ã©s el fstab?</title>
><body>
>
>
>En Linux, totes les particions utilitzades pel sistema s'han de llistar dins 
><path>/etc/fstab</path>. Aquest arxiu contÃ© els punts de muntatge d'aquestes 
>particions (en quin directori es trobarÃ ), com s'haurien de muntar i amb quines 
>opcions especials (automÃ tic o no, si els usuaris ho poden muntar o no, etc.)
>
>
></body>
></subsection>
><subsection>
><title>EdiciÃ³ de /etc/fstab</title>
><body>
>
>
><path>/etc/fstab</path> utilitza una sintaxi especial. Totes les lÃnies consten 
>de sis camps, separats per separadors (espai, tabulaciÃ³ o una mescla). 
>Cada camp tÃ© el seu propi significat:
>
>
><ul>
><li>
> El primer camp mostra la particiÃ³ descrita (el camÃ al fitxer
> del dispositiu)
></li>
><li>
> El segon camp mostra el punt de muntatge on la particiÃ³ s'hauria de
> muntar
></li>
><li>
> El tercer camp mostra el sistema de fitxers que utilitza la particiÃ³
></li>
><li>
> El quart camp mostra les opcions de muntatge utilitzades per
> <c>mount</c> quan vol muntar la particiÃ³. Com cada sistema de fitxers te les
> seves prÃ²pies opcions de muntatge, os animem a llegir la pÃ gina de mount en 
> el manual (<c>man mount</c>) per veure una llista completa.
> MÃºltiples opcions de muntatge sÃ³n separades per coma.
></li>
><li>
> El cinquÃ¨ camp es utilitzat per <c>dump</c> per determinar si la particiÃ³ 
> necessita ser bolcada o no. En general hi pot deixar un <c>0</c> (zero).
></li>
><li>
> El sisÃ¨ camp l'utilitza <c>fsck</c> per determinar l'ordre en el que els
> sistemes de fitxers han de ser verificats si el sistema no s'ha apagat 
> correctament. El sistema arrel ha de tenir un <c>1</c> mentre que la resta 
> poden tenir un <c>2</c> (o un <c>0</c> si no es necessÃ ria la verificaciÃ³).
></li>
></ul>
>
>
>El fitxer <path>/etc/fstab</path> per defecte que proporciona Gentoo <e>no es 
>un fitxer fstab vÃ lid</e>, aixÃ cal executar <c>nano</c> (o el nostre editor
>favorit) per crear un <path>/etc/fstab</path> apropiat:
>
>
><pre caption="Obrint /etc/fstab">
># nano -w /etc/fstab
></pre>
>
>
>Fem una ullada a les opcions per a la particiÃ³ <path>/boot</path>.
>AixÃ² Ã©s nomÃ©s un exemple, si la nostra arquitectura no requereix una particiÃ³
><path>/boot</path> (com els PPC), no ho copiarem.
>
>
>
>En el exemple per defecte per a x86, <path>/boot</path> Ã©s la particiÃ³
><path>/dev/hda1</path>, amb el sistema de fitxers <c>ext2</c>. 
>Aquesta necessita ser verificada durant l'arrencada, aixÃ escriurÃem:
>
>
><pre caption="Una lÃnia d'exemple de /boot en /etc/fstab">
>/dev/hda1 /boot ext2 defaults 1 2
></pre>
>
>
>Alguns usuaris prefereixen que la seva particiÃ³ <path>/boot</path> no es munti
>automÃ ticament per millorar la seguretat del sistema. Aquests usuaris han de 
>substituir <c>defaults</c> per <c>noauto</c>. AixÃ² implica que s'ha de muntar
>manualment la particiÃ³ cada vegada que el vulguem utilitzar.
>
>
>
>Per millorar el rendiment, podem afegir la opciÃ³ <c>noatime</c>
>com opciÃ³ de muntatge, ja que aixÃ els temps d'accÃ©s no seran registrats 
>(de totes formes, no ho necessitem generalment):
>
>
><pre caption="LÃnea /boot millorada per /etc/fstab">
>/dev/hda1 /boot ext2 defaults,noatime 1 2
></pre>
>
>
>Si volem continuar amb aixÃ², acabarÃem amb les segÃ¼ents lÃnies (per a
><path>/boot</path>, <path>/</path> i la particiÃ³ swap):
>
>
><pre caption="LÃnees de /etc/fstab">
>/dev/hda1 /boot ext2 defaults,noatime 1 2
>/dev/hda2 none swap sw 0 0
>/dev/hda3 / ext3 noatime 0 1
></pre>
>
>
>Per acabar haurÃem d'escriure una regla per a <path>/proc</path>, <c>tmpfs</c>
>(requerit) i per les nostres unitats de CD-ROM (i naturalment, per a altres 
>particions i dispositius que tinguem):
>
>
><pre caption="Un exemple complet de /etc/fstab">
>/dev/hda1 /boot ext2 defaults,noatime 1 2
>/dev/hda2 none swap sw 0 0
>/dev/hda3 / ext3 noatime 0 1
>
>none /proc proc defaults 0 0
>none /dev/shm tmpfs nodev,nosuid,noexec 0 0
>
>/dev/cdroms/cdrom0 /mnt/cdrom auto noauto,user 0 0
></pre>
>
>
><c>auto</c> fa que <c>mount</c> esculli automÃ ticament el sistema de fitxers 
>(recomanat per a dispositius extraÃ¯bles que poden estar amb diferents sistemes
>de fitxers) i <c>user</c> fa possible que usuaris no root puguin muntar el 
>dispositiu (per exemple un CD).
>
>
>
>Ara farem us del exemple anterior per crear el nostre <path>/etc/fstab</path>.
>Si som usuaris de SPARC, admÃ¨s afegirem la segÃ¼ent lÃnia a 
><path>/etc/fstab</path>:
>
>
><pre caption="Afegint el sistema de fitxers openprom a /etc/fstab">
>none /proc/openprom openpromfs defaults 0 0
></pre>
>
>
>Revisem el nostre <path>/etc/fstab</path>, o desem i tanquem per continuar.
>
>
></body>
></subsection>
></section>
><section>
><title>InformaciÃ³ de xarxa</title>
><subsection>
><title>Nom de Host, Nom de domini, etc.</title>
><body>
>
>
>Una de les eleccions que els usuaris em de fer es el nom del nostre ordinador. 
>AixÃ² sembla una tasca fÃ cil, perÃ² <e>molts</e> usuaris tenim problemes a l'hora
>d'escollir el nom per al nostre ordinador amb Linux. Per accelerar les coses,
>conegui que el nom que escollim el podrem canviar mÃ©s tard. En qualsevol cas, 
>podem anomenar al nostre sistema simplement <c>tux</c> i al domini 
><c>redcasera</c>. 
>
>
>
>Utilitzarem aquests noms en els exemples segÃ¼ents. Primer ajustarem el nom de 
>host:
>
>
><pre caption="Ajustant el nom de host">
># nano -w /etc/conf.d/hostname
>
><comment>(Ajustarem la variable HOSTNAME amb el nom de host)</comment>
>HOSTNAME="tux"
></pre>
>
>
>DesprÃ©s ajustem el nom de domini:
>
>
><pre caption="Ajustant el nom de domini">
># nano -w /etc/conf.d/domainname
>
><comment>(Ajustarem la variable DNSDOMAIN amb el nom de domini)</comment>
>DNSDOMAIN="redcasera"
></pre>
>
>
>Si tinguÃ©ssim un domini NIS (Si no saps que es, segurament no ho tingui), 
>tambÃ© necessitem definir-ho:
>
>
><pre caption="Ajustant el nom de domini NIS">
># nano -w /etc/conf.d/domainname
>
><comment>(Ajustarem la variable NISDOMAIN amb el nom de variable NIS)</comment>
>NISDOMAIN="elmeu-domini-nis"
></pre>
>
>
>Ara afegirem el script <c>domainname</c> al nivell d'arrencada per defecte:
>
>
><pre caption="Afegint domainname al nivell d'arrencada per defecte">
># rc-update add domainname default
></pre>
>
></body>
></subsection>
><subsection>
><title>Configurant la nostra xarxa</title>
><body>
>
>
>Abans de tenir la sensaciÃ³ de haver-ho fet tot, hem de recordar que la 
>configuraciÃ³ de la xarxa que vam configurar al inici de la instalÂ·laciÃ³ era nomÃ©s
>pel procÃ©s de instalÂ·laciÃ³. Ara configurarem la xarxa pel nostre sistema Gentoo
>permanent.
>
>
><note>
>InformaciÃ³ mÃ©s detallada sobre xarxes, inclosos temes avanÃ§ats com bonding,
>bridging, 802.1Q VLANs o xarxes sent-se fils son tractades en la secciÃ³
><uri link="?part=4">ConfiguraciÃ³ de la xarxa Gentoo</uri>.
></note>
>
>
>Tota la informaciÃ³ de xarxa estÃ  reunida en <path>/etc/conf.d/net</path>. Aquest
>utilitza una directe perÃ² no intuÃ¯tiva sintaxi si no sabem configurar una xarxa
>manualment. PerÃ² no s'espanti, os ho explicarem tot. Un complet exemple que
>inclou diferents configuracions estÃ  disponible en 
><path>/etc/conf.d/net.example</path>.
>
>
>
>Per defecte s'utilitza DHCP i no necessita cap configuraciÃ³.
>
>
>
>Si necessitem configurar la nostra xarxa perquÃ¨ necessitem opcions especÃfiques
>per a DHCP o perquÃ¨ no ho utilitzem pas, obrirem <path>/etc/conf.d/net</path> 
>amb el nostre editor favorit (<c>nano</c> en aquest exemple):
>
>
><pre caption="Obrin /etc/conf.d/net per editar-ho">
># nano -w /etc/conf.d/net
></pre>
>
>
>Veurem el segÃ¼ent arxiu (en anglÃ¨s):
>
>
><pre caption="/etc/conf.d/net per defecte">
># Aquesta configuraciÃ³ neta usarÃ  automÃ ticament DHCP per a qualsevol script 
># net.* en /etc/init.d. Per crear una configuraciÃ³ mÃ©s completa,
># si us plau, revisa /etc/conf.d/net.example i desa la teva configuraciÃ³
># en /etc/conf.d/net (aquest fitxer :]!).
></pre>
>
>
>Per indicar la nostra adreÃ§a IP, mÃ scara de la subxarxa i passarelÂ·la, 
>necessitarem ajustar <c>config_eth0</c> i <c>routes_eth0</c>:
>
>
><pre caption="ConfiguraciÃ³ manual de la IP per a eth0">
>config_eth0=( "192.168.0.2 netmask 255.255.255.0" )
>routes_eth0=( "default gw 192.168.0.1" )
></pre>
>
>
>Per utilitzar DHCP i afegir opcions especÃfiques, definirem <c>config_eth0</c> 
>i <c>dhcp_eth0</c>:
>
>
><pre caption="ObtenciÃ³ automÃ tica de la adreÃ§a IP per a eth0">
>config_eth0=( "dhcp" )
>dhcp_eth0="nodns nontp nonis"
></pre>
>
>
>Si us plau, feu una ullada a <path>/etc/conf.d/net.example</path> per veure una
>llista completa de les opcions disponibles.
>
>
>
>Si tenim mÃ©s interfÃcies de xarxa, repetirem els passos per a 
><c>config_eth1</c>, <c>config_eth2</c>, etc.
>
>
>
>Ara desarem la informaciÃ³ i sortirem per continuar.
>
>
></body>
></subsection>
><subsection>
><title>Inici automÃ tic de la xarxa en l'arrencada</title>
><body>
>
>
>Per tindrÃ© els nostres dispositius de xarxa activats en l'arrencada, necessitem 
>afegir aquest al nivell d'arrencada per defecte. Si tenim dispositius PCMCIA 
>ens saltarem aixÃ² ja que els dispositius PCMCIA son inicialitzats per un script
>per a PCMCIA.
>
>
><pre caption="Afegint net.eth0 al nivell d'arrencada per defecte">
># rc-update add net.eth0 default
></pre>
>
>
>Si tenim mÃ©s dispositius de xarxa, necessitarem crear els scripts d'inici
><path>net.eth1</path>, <path>net.eth2</path> etc. per a cada un. Podem
>emprar <c>ln</c> per fer-ho:
>
>
><pre caption="Creant mÃ©s scripts d'inici">
># cd /etc/init.d
># ln -s net.eth0 net.eth1
># rc-update add net.eth1 default
></pre>
>
></body>
></subsection>
><subsection>
><title>Escrivim la informaciÃ³ de la nostra xarxa</title>
><body>
>
>
>Ara necessitem informar a Linux sobre la nostra xarxa. Aquesta estÃ  definida en 
><path>/etc/hosts</path> i ajuda a resoldre els noms dels ordinadors a adreces 
>IP per amfitrions que no sÃ³n resolts pel seu servidor de noms. Per exemple, si
>la nostra xarxa local consisteix en tres ordinadors anomenats <c>jenny</c> 
>(192.168.0.5), <c>benny</c> (192.168.0.6) i <c>tux</c> (192.168.0.7 - aquest 
>sistema) podem obrir <path>/etc/hosts</path> i omplir els valors:
>
>
><pre caption="Obrint /etc/hosts">
># nano -w /etc/hosts
></pre>
>
><pre caption="Omplint la informaciÃ³ de la xarxa local">
>127.0.0.1 localhost
>192.168.0.5 jenny.homenetwork jenny
>192.168.0.6 benny.homenetwork benny
>192.168.0.7 tux.homenetwork tux
></pre>
>
>
>Si el nostre sistema es l'Ãºnic (o els servidors de noms manegen tota la 
>resoluciÃ³ de noms) una Ãºnica lÃnia es suficient. Per exemple, si anomenem
>al nostre sistema <c>tux</c>:
>
>
><pre caption="/etc/hosts per a PCs solitaris o plenament integrats">
>127.0.0.1 localhost tux
></pre>
>
>
>desem i sortim del editor per continuar.
>
>
>
>Si no tenim PCMCIA, Podem continuar amb <uri
>link="#doc_chap3">InformaciÃ³ del sistema</uri>. Els usuaris de PCMCIA 
>haurien de llegir el tema segÃ¼ent sobre PCMCIA.
>
>
></body>
></subsection>
><subsection>
><title>Opcional: Fent funcionar la PCMCIA</title>
><body>
>
><note>
>pcmcia-cs nomÃ©s estÃ  disponible per a plataformes x86, amd64 i ppc.
></note>
>
>
>Primer haurem de instalÂ·lar el paquet <c>pcmcia-cs</c>. AixÃ² tambÃ© inclou a
>usuaris que treballen amb nuclis 2.6 (tot i que no estaran utilitzant els 
>controladors PCMCIA d'aquest paquet). La <c>USE="-X"</c> es necessÃ ria 
>si no volem instalÂ·lar les xorg-x11 en aquest moment:
>
>
><pre caption="InstalÂ·lant pcmcia-cs">
># USE="-X" emerge pcmcia-cs
></pre>
>
>
>Quan <c>pcmcia-cs</c> estigui instalÂ·lat, afegim <c>pcmcia</c> al nivell 
><e>default</e> de l'arrencada:
>
>
><pre caption="Afegint pcmcia al nivell d'arrencada per defecte">
># rc-update add pcmcia default
></pre>
>
></body>
></subsection>
></section>
><section>
><title>InformaciÃ³ del sistema</title>
><subsection>
><title>Contrasenya d'administrador (root)</title>
><body>
>
>
>Primer especificarem la contrasenya d'administrador escrivint:
>
>
><pre caption="Ajustant la contrasenya d'administrador">
># passwd
></pre>
>
>
>Si volem que l'administrador sigui capaÃ§ de entrar al sistema per una consola
>de serie, afegirem <c>tts/0</c> a <path>/etc/securetty</path>:
>
>
><pre caption="Afegint tts/0 a /etc/securetty">
># echo "tts/0" &gt;&gt; /etc/securetty
></pre>
>
></body>
></subsection>
><subsection>
><title>InformaciÃ³ del sistema</title>
><body>
>
>
>Gentoo utilitza <path>/etc/rc.conf</path> per a la configuraciÃ³ general del 
>sistema. Obrim <path>/etc/rc.conf</path> i ens guiem pels comentaris del 
>fitxer.
>
>
><pre caption="Obrint /etc/rc.conf">
># nano -w /etc/rc.conf
></pre>
>
>
>Quan acabem d'editar <path>/etc/rc.conf</path>, desem i sortim. 
>
>
>
>Com podem veure, aquest fitxer estÃ  ben comentat per ajudar-nos a ajustar les
>variables de configuraciÃ³ necessÃ ries. Podem configurar que el nostre sistema 
>utilitzi unicode i definir el nostre editor per defecte aixÃ com el nostre
>gestor d'inici (com gdm o kdm).
>
>
>
>Gentoo utilitza <path>/etc/conf.d/keymaps</path> per a la configuraciÃ³ del teclat.
>Configurem el nostre teclat.
>
>
><pre caption="Obrint /etc/conf.d/keymaps">
># nano -w /etc/conf.d/keymaps
></pre>
>
>
>Tingui especial cura amb la variable <c>KEYMAP</c>. Si seleccionem una
><c>KEYMAP</c> incorrecte, aconseguirem resultats estranys a l'hora d'escriure
>amb el nostre teclat.
>
>
><note>
>Usuaris de sistemes SPARC basats en USB i els clons de SPARC 
>podrien necessitar seleccionar un keymap de teclat x86 (com "us") en comptes 
>"sunkeymap". PPC utilitza keymap x86 en la majoria dels seus sistemes. 
>Els usuaris que vulguin tenir activat un keymap ADB en l'arrencada, necessiten
>activar "ADB keycode sendings" en el seu nucli i tenir configurat un keymap 
>mac/ppc en <path>/etc/conf.d/keymaps</path>.
></note>
>
>
>Quant acabem la configuraciÃ³ de <path>/etc/conf.d/keymaps</path>, desem i
>sortim. 
>
>
>
>Gentoo utilitza <path>/etc/conf.d/clock</path> per ajustar les opcions de 
>rellotge. Editem aquest acord a les nostres necessitats.
>
>
><pre caption="Obrint /etc/conf.d/clock">
># nano -w /etc/conf.d/clock
></pre>
>
>
>Si el nostre rellotge de maquinari no utilitza UTC, necessitem afegir 
><c>CLOCK="local"</c> al fitxer. Altrament notarÃ  com el seu rellotge no
>funciona correctament. A mÃ©s, Windows suposa que el seu rellotge de maquinari
>utilitza hora local, aixÃ que si tenim arrencada dual, haurem de definir aquesta 
>variable adequadament, d'un altre manera el nostre rellotge es tornarÃ  boig.
>
>
>
>Quan acabem de configurar <path>/etc/conf.d/clock</path>, desem i sortim.
>
>
>
>Si no estem instalÂ·lant Gentoo en una maquina IBM PPC64, continua amb
><uri link="?part=1&amp;chap=9">InstalÂ·lant les eines del sistema 
>necessÃ ries</uri>.
>
>
></body>
></subsection>
><subsection>
><title>Configurant la consola</title>
><body>
>
><note>
>Aquesta secciÃ³ s'aplica a plataformes IBM PPC64.
></note>
>
>
>Si estem executant Gentoo en una mÃ quina IBM PPC64 i utilitza una consola virtual 
>haurem de des-comentar la lÃnia adequada en <path>/etc/inittab</path> per a que 
>la consola virtual mostri un sÃmbol d'entrada al sistema (prompt).
>
>
><pre caption="Activant el suport hvc o hvsi en /etc/inittab">
>hvc0:12345:respawn:/sbin/agetty -L 9600 hvc0
>hvsi:12345:respawn:/sbin/agetty -L 19200 hvsi0
></pre>
>
>
>Aprofitarem per comprovar si la consola apropiada estÃ  llistada en 
><path>/etc/securetty</path>.
>
>
>
>Podem continuar amb <uri link="?part=1&amp;chap=9">
>InstalÂ·lant les eines necessÃ ries del sistema</uri>.
>
>
></body>
></subsection>
></section>
></sections>

Actions: View

Attachments on bug 107801: 69641